ESTAT INICIAL

​

 

La casa preexistent, volumètricament i en conjunt, és un edifici format aparentment per dos cossos de diferent amplada, que molt probablement van ser construïts en èpoques diferents: un cos principal, rectangular de més amplada i profunditat, que conté les estances de dia, dos banys i dos dormitoris; i un altre de menor amplada, annexat a l'altre per la zona frontal de la parcel·la. Aquest darrer cos, segurament construït amb posterioritat, és el que dona accés a la casa i afegeix dos dormitoris més al conjunt. Pel que fa a les cobertes, l'edificació en presenta una a tres aigües per al cos principal, construïda amb teula ceràmica àrab. La coberta del cos annexat és de les mateixes característiques, però disposada de forma simètrica en relació a la del cos principal, tot i que de menys alçada.

​

Tota la casa es desenvolupa en planta baixa i està formada per un accés principal des de la façana encarada al Carrer Cervantes que dona pas a un passadís, el qual estructura els espais o el programa funcional, deixant els dormitoris i banys concentrats a banda i banda. El passadís travessa tota la casa fins a la façana oposada, on es troba un espai diàfan de dia que està en relació amb l'àmbit de la piscina.

 

 

PROBLEMES DETECTATS

​

 

La casa, en el seu estat inicial, estava desvinculada dels seus espais exteriors per diverses raons:

​

- Topografia: La parcel·la, tot i estar al mateix nivell que el paviment interior a la zona d'accés o frontal, tenia un pendent descendent cap a la part posterior, acumulant un desnivell de 87 cm. Això suposava que les estances de dia quedaven desvinculades de la zona de la piscina, on calia baixar unes escales que representaven una forta barrera arquitectònica.

 

- Obertures de façana: La configuració d'algunes de les obertures preexistents a les façanes també suposava una barrera de comunicació entre l'interior i l'exterior, ja que estaven concebudes com a finestres i no com a balconeres, i de dimensions molt limitades. Això feia que la casa fos poc circulant i poc permeable en relació al jardí.

 

- Desorganització dels espais exteriors: Hi havia una manca de definició de l'ús dels diversos espais del jardí.

 

- Manca d'espais de transició entre l'interior i l'exterior: La casa no disposava de porxos o espais intermedis que permetessin donar una continuïtat entre dins i fora.

​

D'altra banda, com a altres problemàtiques, es va detectar un dèficit de manteniment de les façanes i cornises, amb despreniments, així com la presència de cablejats en mal estat a la façana, entre d'altres.

​

 

ESTRATÈGIA D'INTERVENCIÓ​

​

 

- Reconfiguració topogràfica: En base als problemes detectats, es planteja en primer lloc la creació d'una nova topografia més progressiva que ofereixi una comunicació molt més fluida entre dins i fora. Aquesta transformació incideix sobretot en la zona posterior de la parcel·la, on es planteja una sortida a nivell des de les estances de dia que descendeixi de manera progressiva fins a arribar a la cota de la piscina. Aquest descens progressiu es va proposar mitjançant la formació de diverses terrasses aprofitables intercalades amb graons, que a més a més permetrien un accés a la piscina i una circulació entre espais més còmoda en general.

​

- Inclusió de quatre nous volums: segon lloc, es planteja la disposició de quatre nous volums adaptats a la nova topografia: tres espais de transició materialitzats com a pèrgoles metàl·liques amb tensors i vegetació de tipus heura; i un volum tipus caseta d'ús auxiliar, amb funció d'emmagatzematge d'eines de jardineria i de cambra d'instal·lacions de la piscina.

Les tres pèrgoles, juntament amb la modificació de les obertures de façana que hi queden en relació, permetrien aquesta forta connexió entre l'interior i l'exterior i, en definitiva, apropar la casa al jardí. El resultat és una sensació de més amplitud, d'alleujament i un major aprofitament dels diferents espais exteriors.

​

Els espais del jardí adscrits a les tres pèrgoles, en quedar cadascun en relació amb una zona de la casa, acaben adquirint de manera gairebé automàtica un ús molt similar al del seu espai interior, resultant una prolongació d'aquest. Tot i així, aquest ús pot ser perfectament alterat segons les necessitats de cada moment, cosa que els confereix una forta i interessant versatilitat.

​

A més, les tres pèrgoles tenen una important funció bioclimàtica, ja que disposaran d'unes heures de fulla caduca que permetran l'entrada del sol a l'interior de la casa durant els mesos d'hivern, mentre que generaran una gran quantitat d'ombra durant els mesos calorosos d'estiu.