El projecte d'INTERVENCIÓ I MILLORA DE LA PRAZA DO BARREIRO parteix d'una estratègia d'intervenció que detecta i elimina les barreres arquitectòniques que interrompen les circulacions. En un següent terme es planteja una nova topografia que parteix d'entendre i unificar els desnivells preexistents mitjançant una sèrie de recorreguts que apareixen com a prolongació dels accessos actuals a les places, d'una manera neta i permietral, deixant alliberats i delimitats els espais centrals de les places. Aquests espais centrals de les places estaran directament vinculats a les noves circulacions i quedaran  -en el cas de la plaça principal- dividits de manera natural, en dos espais, degut al contrastat desnivell existent i alhora, degut a la necessària i evident connexió entre galeries. Es decideix treure partit i aprofitar aquests desnivells de la plaça principal entenent els dos epicentres com a "anfiteatres" per a donar-los-hi ús tant per a seure com per al joc i altres possibles usos de caràcter dinàmic.

​

​

D'aquesta manera, aquests espais centrals -en el cas de la plaça principal- quedaran destinats de manera segmentada a esser utilitzats de dues maneres: com a zones de descans, observació i refugi de les inclemències del temps; com a zones polivalents i dinàmiques destinades a jugar i a possibles actes públics. Aquests darrers s'entendran com a escenaris i ocuparan els espais de màxima centralitat en cada epicentre. Cada un d'aquests tres espais -circulacions, zones de descans i "escenaris"- quedaran en un principi diferenciats per els seus paviments.

​

​

En un següent nivell apareixeran els elements més característics i protagonistes de la intervenció que acabaran de determinar les qualitats espaials, responent a les noves rasants plantejades amb les seves respectives noves funcions. Es tractarà de les pèrgoles bioclimàtiques. Aquestes, formades per un únic sistema constructiu i cobertes de manera intercalada per vegetació i soleres opaques , unificaran i englobaran conceptualment els espais centrals de cada plaça (zones de descans i els "escenaris"). Alhora, dividiran verticalment l'espai per tal de poder superar dos handicaps: per una banda, la intimidació produïda per les altes façanes i la sensació d'estancament de la plaça principal per a que adquireixi una major longitudinalitat espaial; per altra banda, superar la forta sensació de buit observable des de les finestres dels edificis, ja que la pèrgola estableix un nou "terra verd" elevat que oferirà una percepció de menor alçada des dels habitatges de les plantes superiors, aportant també una major frescura i sensació d'àmbit residencial. Aquestes pèrgoles, a més a més, incorporaran en el seu disseny plaques fotovoltaiques que permetran que la il·luminació de tot el conjunt de la intervenció sigui energèticament autosuficient.